Des-professionalitzar la cultura

Reproduïm un resum de l’article que Oriol Cendra va publicar a VilaWeb la temàtica del qual considerem pot ser del vostre interès. Aquest text resumit ha estat extret de la revista TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.


És possible realitzar polítiques culturals que no estiguin empresonades per la lògica mercantilista del capitalisme ni pel corporativisme excessiu de les institucions? Vilaweb ha publicat un article entorn aquesta pregunta: Des-professionalitzar la cultura. Polítiques públiques per a una cultura no professionalitzadaescrit pel tècnic de cultura Oriol Cendra.

És imprescindible canviar el paradigma de les polítiques culturals, destaca Cendra. Una revolució que implica replantejar-se la mateixa noció de cultura, no entesa únicament com aquelles creacions de caire artístic, i en conseqüència subjectes a ser desenvolupades majoritàriament  per professionals, sinó també com aquell sistema de pràctiques i creences que ha bastit una societat en el seu objectiu de comprendre el món.

El concepte Patrimoni Cultural Immaterial, defensa Cendra, ens brinda una excel·lent oportunitat per escapar de les visions més restringides de la cultura, concebuda sempre com un espectacle que requereix intèrprets i espectadors, i mai com una manera idiosincràtica que té una comunitat de relacionar-se amb el seu entorn. Tanmateix, convé estar alerta: “cal desprendre’ns d’una visió reduccionista d’aquest patrimoni immaterial, la que pot portar-nos a una competició per ‘patrimonialitzar’ objectes (molt sovint amb finalitats de promoció turística). I és que pot resultar que ens dediquem a patrimonialitzar festes per la seva escenografia (i espectacularitat) i no per allò que celebren (i la manera que ho celebren)”

Fomentar el Patrimoni Cultural Immaterial serà insuficient si no s’aconsegueix que la població participi activament de la producció cultural. Són necessàries dues línies estratègiques: restar importància als criteris economicistes, que consideren la cultura com un instrument que convé gestionar mesurar amb l’objectiu d’optimitzar el retorn econòmic, i valoritzar les formes d’organització col·lectiva. “El periodisme cívic, el cooperativisme, el teatre amateur, o la pesca tradicional haurien de ser béns culturals”, reclama Cendra.

Per complir la Declaració de Frisburg, segons la qual les persones tenen el dret a participar en l’elaboració, execució i avaluació de les polítiques culturals, les administracions han de fer un gir copernicà. Entendre la cultura “com un sistema de gestió de recursos amb comunitats i normes vinculades a la noció de bé comú”; oblidar les relacions merament contractuals (subvencions, contractacions, plans d’inversió), més encaminades a facilitar espectacles concrets que a ressaltar els aspectes que defineixen una població. “El marc legal català –es lamenta Cendra—impedeix una noció dinàmica de la cultura”

Si les administracions volen apostar per un nou model cultural no professionalitzat,  han de replantejar íntegrament el seu funcionament… Uns esforços que seran insuficients, tanmateix, si la ciutadania no adquireix consciència que “cal voler deixar de ser espectadors passius per esdevenir persones cultes”

Afegir un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Escriu el resultat *